La crisi que porta ja onze anys a coll va fer que gran part d’empreses decidissin prescindir, erròniament, de la comunicació i fins i tot de la publicitat. I com vulgui que sembla que es recuperen, segueixen en la seva retallada d’inversions. No digui de despeses, sinó d’inversions, perquè la Comunicació té una rendibilitat molt alta.
El fet de relacionar-se (la Comunicació és això) amb el mercat, amb el seu públic potencial, amb els empleats (comunicació interna) i fins i tot amb els accionistes i altres sectors que cal alimentar pel que fa a la comunicació marca un avantatge diferencial de moltes empreses amb la seva competència. Un avantatge que moltes vegades és decisiva. I també constitueix un element de millora en la gestió de l’empresa. Per tant, davant de prescindir de la Comunicació caldria fer-ho d’altres temes de gestió, si fos possible.

Un dels segments imprescindibles que ha de cobrir aquesta comunicació és la previsió de crisi. Totes les empreses estan exposades a riscos importants. Les industrials, més. Però la resta també. Perquè qui ens garanteix no patir mai una crisi sanitària, o financera, o una vaga, o un accident, o una falta de materials o producte, o simplement una campanya deslleial de la competència? Els estudiosos de les crisis determinen que hi ha tots tipus d’amenaces de crisis. I que cal estar preparats. És el que es diu, la fase preventiva. En el llenguatge pla se li denomina “guarir-se en salut”. Perquè, en efecte, preveure amb antelació quina fer davant una situació imprevista que trenca els esquemes de funcionament normal de l’empresa, redueix al mínim l’impacte d’aquesta crisi.

Les crisis, a més, són combatudes necessàriament amb grans dosis de comunicació. Perquè no hi ha equip de treball que pugui actuar com a tal, sense intercomunicar-se. En cas contrari, actuaria individualment, menyspreant els valors i solucions que suposa actuar en equip.

D’altra banda, reduir la Comunicació a escriure un parell de cartes a l’any als empleats, o obrir un canal online, o emetre un parell de comunicats a la premsa, és menysprear el valor decisiu que té la Comunicació com a mitjà de transmissió de l’ideari –la Missió- de tota empresa. Aquest ideari ha d’estar present constantment, igual que els objectius a aconseguir, perquè tota l’empresa estigui sempre encaminada cap al que s’ha plantejat aconseguir.

L’empresa que més tardi a recuperar la Comunicació com una eina de la seva gestió, serà la que actuarà amb major hàndicap i per tant la que més trigarà a recuperar-se de la crisi.

És l’hora de prendre decisions per començar un nou període de recuperació i expansió, i en aquesta etapa la Comunicació hi pot jugar un paper més que important.

 

J.Moya-Angeler 

Einstein & Monroe